Història
( II ) Les Corts Catalanes i la primera Generalitat medieval (s. XIII-XIV)

La Generalitat de Catalunya (com també la Generalitat Valenciana) té el seu origen en les Corts Reials Catalanes, les quals, ja en l'època de Jaume I el Conqueridor (1208-1276), es reunien convocades pel rei com a representatives dels estaments socials de l'època. Els antecedents de les Corts Reials Catalanes cal situar-los en la Cort comtal (vers l'any 1000) i en aquelles assemblees de Pau i Treva que des del 1021 es reunien per deliberar i pactar la interrupció de les guerres i els actes de violència. Els historiadors situen la naixença de les Corts Catalanes en l'assemblea convocada pel legat pontifici, cardenal Pere de Benevento, celebrada al castell de la Suda (Lleida) l'any 1214. La convocatòria responia a la necessitat d'arranjar la confusa situació del país després de la mort del rei Pere I a la batalla de Muret i l'inici del regnat del seu fill Jaume I, de pocs anys d'edat.

El nou rei hi féu el seu jurament davant dels prelats i magnats de la cúria reial i dels representants de les ciutats i viles. Fou sota el regnat de Pere II el Gran (1276-1285) que les Corts Reials Catalanes prengueren forma institucional. En les Corts celebrades a Barcelona l'any 1283 el rei s'obligava a celebrar "General Cort" una vegada l'any, amb la participació representativa de l'època, per tractar del bon estat i reformació de la terra. El mateix rei establia: "si nós i els successors nostres volem fer alguna constitució o estatut a Catalunya, els sotmetrem a l'aprovació i consentiment dels Prelats, dels Barons, dels Cavallers i dels ciutadans...". Així, doncs, les Corts exercien funcions de consell i també legislatives per mitjà dels tres "braços" que les componien: l'eclesiàstic (clerecia), el militar (noblesa) i el popular o cambra reial (viles i ciutats sotmeses directament al govern del rei). El conjunt de tots els representants catalans a les Corts era anomenat "lo General de Cathalunya", veritable equilibri de poders entre els "braços" i el rei. L'origen de la Generalitat cal cercar-lo en la necessitat que tenien les Corts Reials de disposar d'òrgans executius dels seus acords. Esquemàticament, el procés es pot concretar en diversos moments històrics dels segles XIV i XV. El primer pas va tenir lloc a les Corts celebrades a Montsó (Aragó) l'any 1289, quan és designada una "Diputació del General", comissió temporal per recaptar el "servei" o tribut que els "braços" concedien al rei a petició seva.

El segon pas va tenir lloc a les Corts de 1358-1359, celebrades a Barcelona-Vilafranca-Cervera. En efecte, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós (1336-1387) Castella va envair Aragó i València, i donà lloc a enfrontaments bèl·lics que ocasionaven grans despeses a la corona catalanoaragonesa. Aquesta circumstància va motivar que les Corts designessin dotze diputats amb atribucions ja executives en màteria fiscal i uns "oïdors de comptes" que controlarien l'administració sota l'autoritat de qui ha estat considerat el primer President de la Generalitat, Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359). Aquesta nova Diputació del General ha estat considerada pels historiadors com el primer embrió de la futura Generalitat. El tercer estadi s'esdevé en les Corts de Montsó de 1362-1363: es crea l'impost anomenat "generalitats", un tribut permanent que garantia uns ingressos propis i una continuïtat de la Diputació del General integrada des de llavors per tres diputats.

A les Corts de Barcelona-Lleida-Tortosa de 1364 i 1365 es completà la consolidació del que ja es pot considerar una institució executiva: les Corts van emetre deute públic que havia de ser administrat per la Diputació del General o Generalitat amb caràcter permanent. En aquestes mateixes Corts s'assignà la residència d'aquest organisme a la mateixa capital de Catalunya, Barcelona. Així, s'habilità una casa del carrer Sant Honorat que encara avui constitueix la façana oriental del Palau de la Generalitat, un dels pocs palau gòtics, potser l'únic a Europa, que continua sent la seu d'una institució de govern dels segles XIV i XV. Finalment, l'any 1413 el rei Ferran I donà a la Generalitat una forma legal definitiva i esdevingué un organisme de govern, gairebé desvinculat de les Corts, autònom en la designació dels seus components, i amb funcions per fer observar el sistema constitucional de la Confederació.

Portada de la compilació del 1588-1589 de les "Constitucions i altres drets de Catalunya". L'antecedent més antic de compilació jurídica catalana, "Els Usatges de Barcelona", feta en el segle XII, no era un corpus de legislació codificat. Fou en les Corts Reials celebrades a Barcelona el 1413 que els diputats van proposar al rei Ferran I que fos encarregada a juristes reconeguts la compilació de les Constitucions de Catalunya. Va ser impresa en l'incunable del 1495. En les Corts celebrades a Montsó el 1585, regnant Felip II, se n'acordà una nova compilació, impresa a Barcelona en tres volums el 1588-1589 sota el títol "Constitucions i altres drets de Catalunya". La tercera i darrera recopilació del dret general de Catalunya s'imprimí a Barcelona el 1704 sota el regnat de Felip V.

.

Continuar amb : ( III ) Extinció de la dinastia catalana i distanciament de la monarquia (s. XV-XVII)

fonte: www.gencat.net - Generalitat de Catalunya

 Més...
Història
Símbols
Cultura
Govern
Turism


Amb el suport de :