Història
( VII ) La primera Generalitat de Catalunya de l'època moderna (1931-1939)

Els resultats de les eleccions del 12 d'abril de 1931 donaren una victòria aclaparadora al prestigiós líder d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Francesc Macià, el qual proclamà el 14 d'abril la República catalana dins una Federació de pobles ibèrics. Al cap d'unes hores, la segona República espanyola era proclamada a Madrid. Unes negociacions entre tots dos nous poders, de Madrid i Barcelona, desembocaren, el 17 d'abril, en el restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya, amb Francesc Macià com a primer President de la institució.

El President Francesc Macià (1859-1933)

Per decrets de 28 d'abril, del President Macià, s'estructurava la Generalitat provisional i es nomenava el seu primer Govern amb majoria d'Esquerra Republicana de Catalunya. La Generalitat quedava integrada per un Consell o Govern provisional, per una Assemblea o Diputació provisional (quaranta-cinc diputats elegits pels regidors de tots els municipis catalans) i per uns comissaris delegats del Govern que es feien càrrec dels serveis de les desaparegudes diputacions provincials catalanes. Un dels primers actes de govern del President Macià havia estat la supressió d'aquestes corporacions provincials que no responien a una organització territorial autòctona. Així s'iniciava un nou capítol històric no exempt, però, de greus dificultats. Encara que el període històric corresponent va ser més aviat breu (1931-1939), i malgrat la suspensió de l'Estatut d'autonomia des de l'octubre de 1934 al febrer de 1936, fou suficient per establir les bases sobre les quals encara avui s'estructura el poder polític a Catalunya. A l'Assemblea provisional correspongué la responsabilitat de l'elaboració del projecte d'Estatut d'autonomia, que un cop plebiscitat pel poble fou presentat a la ratificació de les Corts de la República. Aquesta ratificació no es donà: les Corts van modificar-ne el contingut i en va limitar l'abast de competències. El 9 de setembre de 1932 les Corts aprovaren aquest Estatut d'autonomia, i al cap de poques setmanes, se celebraven eleccions al Parlament de Catalunya, el qual es constituïa el 6 de desembre de 1932, amb Lluís Companys com a primer President de la cambra legislativa. La Generalitat va quedar constituïda pel Parlament, el President de la Generalitat i el Govern. Poc després, a més dels poders executiu i legislatiu, Catalunya assumí facultats judicials amb la creació del Tribunal de Cassació (1934). Nous poders executius, incloent-hi els d'Ordre Públic, foren també assumits el gener de 1934 pel govern de la Generalitat en desaparèixer de l'estructura política la figura dels governadors civils, que representaven el govern espanyol a Catalunya. Però aquesta nova vertebració del poder a Catalunya i la cessió a la Generalitat de competències de govern no equivalia pas a una devolució de la sobirania anterior a l'abolició de la Generalitat per Felip V. El dia de Nadal de 1933 moria el president Macià, primer restaurador de la Generalitat, i el Parlament de Catalunya elegia per succeir-lo Lluís Companys.


Primer President i restaurador de la Generalitat moderna (1931-1933). Dirigent del partit Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), després d'una gran victòria electoral en les eleccions municipals del 14 d'abril de 1931, proclamà la República Catalana des del Palau de la Generalitat a Barcelona. Tres dies més tard, i com a conseqüència d'una negociació amb representants del Govern de Madrid, s'acordà que la nova institució d'autogovern rebria el nom de Generalitat de Catalunya. Francesc Macià, governant d 'una enorme popularitat, morí exercint el càrrec de president de la Generalitat el dia de Nadal de 1933.

El President Lluís Companys (1882-1940)

Sota el mandat de Lluís Companys (1933-1940), segon President de la Generalitat contemporània, fou quan el Parlament de Catalunya conegué l'etapa més dinàmica de la seva tasca legislativa. Es creà el Tribunal de Cassació, s'aprovà la Llei municipal i altres nombroses lleis i disposicions de govern en matèria de Finances, Justícia, Treball, Cooperatives, Agricultura, Ensenyament, Cultura, Sanitat, Dret Civil, etc. El 6 d'octubre de 1934, considerant en perill l'estabilitat de la República i l'autonomia de Catalunya, el President Lluís Companys s'enfrontà asprament amb el Govern central i proclamà l'Estat català dins la República Federal espanyola. El moviment fou esclafat per l'exèrcit. L'Estatut d'autonomia fou suspès i el govern de Catalunya i molts altres ciutadans, revestits d'autoritat o no, foren empresonats i condemnats a llargues penes. El febrer de 1936, unes eleccions generals tragueren de presidi el Govern de Catalunya i la Generalitat reprengué les seves funcions. El 18 de juliol de 1936 va tenir lloc l'alçament del General Franco contra la República. Era el cop d'estat i l'inici de la guerra civil espanyola. A Catalunya, el poble i la força pública comandada per la Generalitat van ofegar la revolta dels militars. Amb tot, l'alçament militar provocà una explosió revolucionària congriada ja abans sobretot per l'anarcosindicalisme de la CNT-FAI, que originà fortes tensions amb el Govern de la Generalitat fins que a final del 1936 s'hi integraren consellers d'ideologia anarquista. L'experiència seria curta. El mes de maig de 1937 la CNT-FAI perdé l'hegemonia en benefici dels comunistes i del partit del Govern, Esquerra Republicana de Catalunya. Durant el primer període de la guerra civil, el Govern de la Generalitat assumí plens poders per afrontar la situació, cosa que féu possible prendre les decisions que imposava la defensa de les institucions de Catalunya. Així, foren prorrogades la legislatura i la presidència de Lluís Companys, atesa la impossibilitat de convocar eleccions legislatives. Cap al final del 1937 el Govern de Madrid recuperà poders sobre Catalunya que havia cedit amb l'Estatut d'autonomia de 1932, concretament l'ordre públic. A Catalunya les lluites internes de caràcter sociopolític un cop més repercutien negativament en l'autonomia política del país.


Advocat sindicalista durant el primer terç del segle i dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya, participà en la victòria electoral del seu partit l'any 1931, al costat de Francesc Macià. Primer president del Parlament de Catalunya l'any 1932, en morir Francesc Macià l'any 1933 fou elegit President de la Generalitat. Hagué de governar en una època de grans commocions socials i polítiques, sobretot en el període de la guerra civil espanyola de 1936-1939. Refugiat a França, després de la victòria del general Franco fou detingut a la Baule per la policia militar alemanya, lliurat al Govern de Madrid i condemnat a mort per un tribunal militar. Morí afusellat al Castell de Montjuïc de Barcelona el dia 15 d'octubre de 1940.


Continuar amb : (VIII) La Generalitat de Catalunya a l'exili (1931-1977)

fonte: www.gencat.net - Generalitat de Catalunya
 Més...
Història
Símbols
Cultura
Govern
Turism


Amb el suport de :