Es va morir Miquel Martí i Pol



Martí i Pol es va morir l'11 de novembre del 2003, als setanta-quatre anys, després d'un greu i llarg empitjorament de l'esclerosi múltiple que l'afectava de feia molts anys.

Breu introducció biogràfica

Miquel Martí i Pol neix a Roda de Ter (1929). Als catorze anys comença a treballar al despatx d'una fàbrica de cotó del seu poble (1943). L'any 1948 es posa malalt de tuberculosi i passa tot un any de baixa, llegint tot allò que cau a les seves mans. S'introdueix en el món del conte el 1952. L'any següent li és atorgat el Premi Óssa Menor. Es casa amb Dolors Feixas amb qui tindrà dos fills. Comença la seva etapa més pública (conferències, cinefòrums, etc.), participa amb la seva veu a la Nova Cançó i col·labora amb la revista Oriflama, alhora que inicia la seva participació en activitats polítiques. Durant anys compagina la seva activitat literária amb la feina a la fábrica i les seves traduccions per poder sustentar la seva familia. L'any 1972, però, una altra malaltia, l'esclerosi múltiple, l'obliga a deixar la feina a la fàbrica i rep una pensió per invalidesa, fins que tres anys més tard la malaltia s'estabilitza i aconsegueix continuar amb la seva tasca literària, i participa també activament a la revista Reduccions. Se li concedeix el premi Lletra d'Or (1977) i el premi Fastenrath l'any següent. A la dècada dels 80 torna a participar en actes públics. La Universitat de Barcelona li fa un homenatge el 1982, i la Generalitat li atorga la Creu de Sant Jordi (1983) i el premi d'Honor de les Lletres catalanes (1991). Inaugura el curs acadèmic 1998-1999 de la Universitat Autònoma de Barcelona el 30 de setembre de 1998 amb la seva lliçó "La Poesia, encara" en la que un cop més parla de la necessitat i la actualitat de la poesia al nostre món.


Llibres de poemes

Any d'edició Títol

1976: Porto la tarda recolzada al braç
1954: Paraules al vent
1957: Quinze poemes
1976: Si esbrineu d'un sol gest el secret dels meus versos, els heu arrabassat la meitat de la vida
1976: El Fugitiu
1966: El Poble
1975: La Fàbrica-1959
1976: He heretat l'esperança
1976: Autobiogràfia
1972: La Fàbrica
1972: Vint-i set poemes en tres temps
1976: Llibre sense títol
1974: La Pell del violí
1975. Cinc esgrafiats a la mateixa paret
1977: Llibre dels sis sentits
1976: Quaderns de vacances
1977: Crònica de demà
1978: Estimada Marta
1979: L'Hoste insòlit
1980: Les Clares paraules
1981: L'Àmbit de tots els àmbits
1982: Primer llibre de Boomsbury
1984: Cinc poemes d'iniciació
1984: Andorra (postals i altres poemes)
1985: Llibre d'àbsències
1985: Per preservar la veu
1987: Els Bells camins
1990: Temps d'interluni
1991: Suite de Parlavà/Algú que espera
1994: Un hivern plàcid
1997: Llibre de les solituds

LLIBRE SENSE TÍTOL

Si fossis terra creixeria en tu
i llevaria fruits d'una rara dolcesa,
seria fidel als camins que et solquen la pell
i als rius secrets que et travessen l'entranya.
Si fossis mar manllevaria el vent
per desvetllar-te remotíssims ecos.
Si fossis pluja et rebria tot nu.
Si fossis bosc estimaria l'ombra.
Només et tinc a tu. Covardament
t'invoco a plena nit amb les mateixes
paraules que temps fa. La lluna és grogai em xucla el moll dels ossos. Tu retornes
com un record de mi mateix i em cauen
dels dits a terra, lentament, les restes
del temps caduc que he viscut sense viure.
Ara és l'hora vermella dels guerrers.
Marca la cera nova amb dits lentíssims.
Estén-te a terra, acull-me.
Sense el teu foc cap foc no em vivifica.
Retorno a tu i els passos em ressonen
com si inventés camins per dins un claustre

QUADERN DE VACANCES

Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Salveu-me la mirada, que no es perdi.
Tota altra cosa em doldrà menys, potser
perquè dels ulls me'n ve la poca vida
que encara em resta i és pels ulls que visc
adossat a un gran mur que s'enderroca.
Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé,
i puc sentir i tocar i escriure i créixer
fins a l'altura màgica del gest,
ara que el gest se'm menja mitja vida
i en cada mot vull que s'hi senti el pes
d'aquest cos feixuguíssim que no em serva.
Pels ulls em reconec i em palpo tot
i vaig i vinc per dins l'arquitectura
de mi mateix, en un esforç tenaç
de percaçar la vida i exhaurir-la.
Pels ulls puc sortir enfora i beure llum
i engolir món i estimar les donzelles,
desfermar el vent i aquietar la mar,
colrar-me amb sol i amarar-me de pluja.
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Viuré, bo i mort, només en la mirada.

PA AMB TOMÀQUET

Déu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser,
que és més saborós que els altres,
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.
Déu ens dó un tall de perni
o llonganissa ben ampla
perquè acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana,
que els osonencs en això
tenim molta nomenada.
Déu ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per compartir el que mengem
i fer petar la xerrada,
que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana
i el menjar, si és compartit,
resulta més agradable.

 Més...
- "info Catalonia" - Butlletí electrònic del Catalonia

Amb el suport de :